22 de febrer de 2018

Joan Manen: un violín y cuatro mil conciertos


Este próximo viernes 23 de febrero a las 17:00 h., formando parte de la Semana Cultural del Conservatorio Adolfo Salazar de Madrid, tendrá lugar la conferencia "Joan Manen: un violín y cuatro mil conciertos" impartida por el violinista y professor Farid Fasla, socio de nuestra Associació.


Farid Fasla dará a conocer la importantísima carrera del violinista y compositor español Joan Manén (Barcelona 1883-1971) quien realizó mas de 4.000 conciertos alrededor del mundo siendo considerado como uno de los violinistas más destacados de su generación en Europa. Complementará la conferencia una audicion de algunas grabaciones históricas del violinista que han sido cedidas por la Asociació Joan Manén. 

La conferencia es de entrada libre y tendrá lugar en el Salón de Actos del Conservatorio Adolfo Salazar de Madrid (C/Ferraz, 62)


11 de febrer de 2018

7è Cicle de música catalana Joan Manén



El proper dimarts 20 de febrer a les 19:30 h. al Casal del Metge (Via Laietana 31) tindrà lloc el concert inaugural del 7è Cicle de música catalana Joan Manén. El concert estarà protagonitzat per el Merel Quartet i el pianista Daniel Blanch que interpretaran la Romança per a quartet de corda d’Enric Granados, el Quartet Op. 59 nº2 de Ludwig van Beethoven i el Quintet amb piano “Lui et elle” de Joan Manén.

Les entrades (15 euros) es poden adquirir el mateix dia del concert al vestíbul de la sala a partir de les 18:45 h. Els socis de l'Associació tenen entrada lliure a tots els concerts. Per fer-se soci de l'Associació (quota mínima anual de 30 euros) només cal que envieu un correu sol·licitant-ho a: comunicacio@joanmanen.cat

El 7è Cicle de música catalana Joan Manén que consta de sis concerts tindrà lloc del 20 de febrer al 17 de juny a l’Ateneu Barcelonès i al Casal del Metge de Barcelona.Com cada any l’Associació Joan Manén vehicula gran part dels seus esforços en la programació d’aquest Cicle que ja ha esdevingut un cicle de referència en el camp de la recuperació i difusió de música de qualitat de compositors catalans. Aquesta edició es caracteritza per una major presència de compositors actuals (fins a vuit compositors) i com cada any es combinarà la presencia d’intèrprets  ja consolidats i de prestigi internacional com el Merel Quartet, el violinista Markus Placci, la pianista Alba Ventura o la mezzo Anna Alàs amb joves músics de gran talent com el pianista Albert Cano Smit o el duet Miguel Vallés, saxo i Elisabeth Vera, piano. Durant aquesta 7ª edició s’interpretaran 79 obres de 37 compositors i compositores diferents.

20 de setembre de 2017

La Simfonia Nova Catalònia de Joan Manén torna a Alemanya després de 96 anys


El proper 8 d'octubre la Neue Philarmonie Frankfurt dirigida per Guido Johannes Rumstedt interpretarà la Simfonia Nova Catalònia op. A-17 del cèlebre compositor i violinista barceloní Joan Manén (1883-1971). La interpretació d'aquesta simfonia -d'una durada de 50 minuts- , que tindrà lloc al Capital Teather Offenbach de Frankfurt, suposa la reestrena a Alemanya d'aquesta important obra que en vida de l'autor fou sovint interpretada amb èxit arreu d'Europa (Dresden, Berlín, Barcelona, Viena, Madrid, Plauen...) La darrera interpretació d’aquesta obra a Alemanya, va tenir lloc el 1921 ni més ni menys que amb l'Orquestra Filharmònica de Berlín, dirigida pel prestigiós director hongarès Fritz Reiner. Arran d'aquesta interpretació el crític Jul Hageman del Berliner Tageblatt va arribar a comparar-la amb les simfonies de Mahler per la seva captivant bellesa. 

La Simfonia “Nova Catalònia” va ser estrenada amb el títol de “Catalònia” el 1900 a Barcelona, quan el compositor comptava amb tan sols disset anys. Més tard la va reelaborar per crear una nova i definitiva versió que portaria per títol “Nova Catalònia” -editada per l’editorial Universal Edition- amb la que obtindria grans èxits, especialment a Alemanya, on Manén va viure durant setze anys i fou molt reconegut i estimat com a gran virtuós del violí. La Simfonia està construïda a partir de nombrosos temes populars catalans, entre ells Els segadors, El desembre congelat, El noi de la mare, L'hereu riera,  El cant dels ocells o La filla del marxant. El tema d'Els Segadors serveix de leitmotiv durant gran part de la Simfonia de manera que el compositor crea un relat on ens mostra la personalitat i lluita del poble català per a assolir una nova Catalunya. En el darrer moviment el compositor presenta el triomf del poble exposant l'himne d'Els segadors en tonalitat major i utilitzant l'únic tema original propi simbolitzant el triomf de la Nova Catalònia.

La reestrena a Alemanya d'aquesta simfonia suposa un pas endavant en la recuperació i difusió de la figura d'aquest gran músic oblidat i poc reconegut fins i tot al nostre país, una feina que en els darrers anys ha estat impulsada per  l'Associació Joan Manén.

2 de juny de 2017

Demon i Acté

Imatge de la proposta escència de Demon
M'assabento amb sorpresa i alegria alhora que en la propera temporada del Gran Teatre del Liceu de Barcelona es representarà per primera vegada l'òpera Demon d'Anton Rubinstein. Es tracta d'una de les quinze òperes que el gran pianista i compositor rus va compondre. L'òpera va ser estrenada el 25 de gener de 1875 al Teatre Marinsky de Sant Petersburg i en els seu moment els crítics la van considerar una òpera conservadora i fins i tot antiquada. Tal com indica la revista Obertura del Liceu d'aquest trimestre, el Gran Teatre només ha representat una òpera de Rubinstein; fou el 1898 amb el seu Neró, una òpera que va ser un absolut fracàs en el seu moment a Barcelona i es va haver de treure de cartell abans d'hora. Després d'aquests fets, l'empresari del Liceu, Alberto Bernis va decidir el 1903 després de l'èxit que havia tingut la primera òpera del violinista i compositor Joan Manén “Giovanna di Napoli”, encarregar a aquest mateix autor una òpera de temàtica romana per aprofitar els costosos decorats que havien estat creats expressament pel “Neró” de Rubinstein. Joan Manén tenia aleshores vint-i-un anys i ja havia fet molts esforços per consolidar-se com a violinista i compositor amb presentacions arreu d'Europa i Amèrica. Manén, atrevit i confiat en el seu talent, va decidir acceptar aquest ambiciós projecte i va compondre l'òpera Acté amb tan sols cinc mesos. A demés, a part de compondre la música també va escriure llibret, com ho feu també amb la resta de la seva producció operística a excepció de la seva primera òpera. Les setmanes prèvies a l'estrena, Manén va haver de viure un ambient enrarit i molt advers, en que molts músics de l'orquestra, dirigents del Teatre i personalitats de la burgesia catalana amb molts prejudicis i dubtes envers el talent del jove compositor català, posaven pals a les rodes i criticaven amb duresa, a través de diverses publicacions i diaris, el compositor i l'obra que s'estava preparant. L'òpera Acté va ser estrenada amb relatiu èxit el gener de 1903 sota la direcció del mateix compositor. Les crítiques no van ser massa favorables possiblement per l'ús d'un llenguatge molt centreeuropeu poc afí al gust italianitzat dels liceistes del moment. L'òpera va tenir només quatre representacions - es va decidir treure-la del cartell abans del previst - malgrat que alguns músics com Felip Pedrell o Joan Lamote de Grignon van defensar l'obra i l'autor. 

Imatge de la representació al Liceu de Neró i Acté, el 1928

El 1908 Acté de Joan Manén va ser estrenada amb extraordinari èxit de crítica i públic al Teatre de Dresden d'Alemanya, sota la direcció d'Ernst von Schuch, durant la mateixa temporada en que Richard Strauss estrenava la seva Salomé. Arran d'aquest important èxit, diversos teatres d'òpera alemanys decidiren programar l'òpera (Colònia 1910, Leipzig 1913, Kalsruhe 1928). Vint-i-quatre anys després de l'estrena, Acté va tornar al Liceu; fou el 1928 amb el nou títol de Neró i Acté. Manén havia reelaborat tota l'obra a fons i fins i tot modificat el títol. La reestrena va obtenir un èxit important i en certs aspectes la societat barcelonina va acabar reconeixent el valor i la inspiració de les obres d'un compositor català que venia avalat per un gran reconeixement a Alemanya i a altres països com França, Anglaterra o Àustria. Com a curiositat, cal recordar que l'òpera de Manén es va arribar a estrenar l'any 1938 a Hèlsinki, traduïda al finlandès.

Retornant a la notícia de l'estrena de l'òpera de Rubinstein, hem pogut llegir també que el mateix Gran Teatre del Liceu lidera aquesta nova producció que compta també amb la coproducció de tres teatres més: Helikon Opera de Moscou, Staatstheater Nürnberg i Opéra National de Bourdeux. L'escenografia de Demon anirà a càrrec de Dmitry Bertman qui ha ideat una proposta escènica molt atractiva que reforçarà sens dubte la música de Rubinstein i el dramatisme del llibret. Però el principal atractiu d'aquesta producció serà el fet de poder escoltar de nou l'extraordinari Dmitri Hvorostovsky. L'òpera, tot i que la revista del Liceu ens diu que es tracta d'un “clàssic del repertori rus”, és una raresa en el repertori i malgrat que durant els primeres vint anys es va arribar a representar fins a cent vegades, l'òpera no ha estat representada amb assiduïtat.
 
Celebrem que el Liceu s'animi a sortir per unes setmanes dels repertoris habituals i esperem que “Demon” tingui èxit i suposi un pas endavant perquè òperes com les set que va compondre Joan Manén (Giovanna di Napoli, Neró i Acté, Heros, Soledad i la trilogia operística Don Joan) tinguin més possibilitats que algun dia puguin tornar a ser representades. Les òperes de Joan Manén estan avalades per importants èxits en alguns dels teatres més prestigiosos d'Europa i creiem objectivament que tindria tot els sentit del món que el Liceu decidís liderar una producció operística d'un compositor català com Joan Manén perquè la seva música pogués tornar a ser gaudida. Mentrestant, el proper 10 de juny dins el Cicle de música catalana Joan Manén, podrem gaudir de la interpretació, en versió veu i piano, de diversos fragments de Neró i Acté i Giovanna di Napoli al costat de àries de dues excel·lents òperes d'Isaac Albéniz com són Henry Clifford i Pepita Jiménez. I si! Albéniz, el compositor català més reconegut i interpretat arreu del món al costat d'Enric Granados té cinc òperes excel·lents que no s'escolten mai en cap teatre d'òpera. Així anem! Quanta bona música per redescobrir i gaudir!

Enregistraments de fragments de Neró i Acté de Joan Manén:




Daniel Blanch