18 d’octubre de 2016

Joan Manén al Festival In-Edit

El proper diumenge 30 d'octubre a les 17:30 h. tindrà lloc l'estrena oficial del documental "Joan Manén. Variacions sense tema", produït per Marcial AV, als Cinemes Aribau Club 2, dins del Festival IN-EDIT de Barcelona. Per a l'Associació és un fet remarcable que el documental, que fa un seguiment intens i vigorós de les activitats de la nostra entitat, hagi estat acceptat a concurs (en la secció "Panorama Nacional") dins d'aquest reconegut festival barceloní dedicat al documental de temàtica musical.

La presentació del documental el proper dia 30 d'octubre anirà a càrrec de l'escriptor i periodista Genís Sinca. Al final del seu visionat tindrem l'ocasió de poder sentir en viu a una de les seves protagonistes, la violinista Kalina Macuta, que ens interpretarà una obra de Joan Manén amb un violí que també li va pertànyer, i que recentment s’ha pogut localitzar. L'instrument, un Étienne Maire Clarà (segon violí construït per aquest lutier que va pertànyer al violinista i compositor - el primer es troba al Museu de la Música) serà cedit amablement per la família Galí, qui n'és la propietària. Per acabar l'acte, tindrà lloc un col•loqui amb Kalina Macuta i Daniel Blanch, president de l'Associació, i els productors del documental, Daniel Torres i Jaime Ballada.

A part de l'estrena hi haurà un  segon passi del documental el dijous dia 3 de novembre a les 17:00 h. a la mateixa sala dels Cinemes Aribau Club. Les entrades (6 euros) es podran adquirir a les mateixes taquilles del cinema a partir del dia 27 d'octubre. Els socis de l'Associació Joan Manén gaudiran d’un 50% de descompte sobre el preu total de l'entrada.

15 de juliol de 2016

Joan Manén al Vía Lliure de RAC 1


Aquest proper diumenge 17 de juliol a les 10:00 h. el programa Via Lliure de RAC1 (87.7 FM) dedicarà el seu espai “Honorables catalans” a Joan Manén. L’espai, presentat pel periodista i escriptor Genís Sinca, farà un resum biogràfic de la seva figura, inclourà alguns enregistraments històrics i es parlarà de l’Associació i del darrer disc de la Col·lecció Joan Manén, enregistrat amb el violí Étienne Maire que va pertànyer al músic. Aquesta serà la primer vegada que una emisora generalista dedicarà un espai important al compositor i violinista.

8 de juny de 2016

Donació d'un valuós manuscrit de Joan Manén

El passat 30 de maig, la familia Carol Guardiola representada pel Sr. Josep Maria Carol feu donació a l'Associació del manuscrit del ballet Rosario la tirana de Joan Manén, un obra composta el 1933. El manuscrit original, escrit a llapis pel mateix Manén, és la versió definitiva que, quasi amb tota seguretat, fou entregada en el seu moment a l'editorial Max Eschig per que l'edités. Un cop editada l'autor enquadernà el manuscrit i el conservà a la seva biblioteca fins el 1953, any en que va decidir regalar-lo a Josep Maria Carol Crusellas, pare de Josep Maria Carol. L'autor va escriure a la primera pàgina la següent dedicatòria: Al matrimoni Josep Maria Carol Crusellas amb tota simpatia i bona amistat firmo aquest record dedicat al seu ben recordat Pare. La relació de Joan Manén amb la familia Carol es remunta a finals de segle XIX. El compositor i violinista va gaudir d'una profunda amistat amb els seus cosins José i Pedro Carol Prat, aquest darrer pare de de Josep Maria Carol Crusellas. Joan Manén va arribar a dedicar dues de les seves obres a Pedro Carol: Aragón Op. 33 nº1 i l'Obertura "La vida es sueño" Op. A-23. Aquest manuscrit passa a formar part de l'Arxiu Joan Manén de l'Associació, un arxiu que compta ja amb un important fons de partitures orquestrals del músic. 

El ballet goyesc Rosario la tirana Op. A-27, amb llibret del mateix Manén, va ser estrenat el 1935 al Teatre d'Òpera de Düsseldorff i no es va presentar a Barcelona fins el 1952, concretament el 30 de desembre al Gran Teatre del Liceu amb una coreografia de Joan Magriñá i decorats de Batlle i Vilajoana. El mateix Magriñá protagonitzà el ballet juntament amb la cèlebre ballarina Rosita Segovia fent de Rosario la tirana. En aquella ocasió el mateix compositor dirigí l'orquestra.

15 d’abril de 2016

La Rapsòdia Catalana de Joan Manén a Sant Cugat

El proper divendres 22 d'abril a les 21:00 h. al Teatre-Auditori de Sant Cugat, tindrà lloc una nova audició de la Rapsòdia Catalana per a piano i orquestra Op. A-50 de Joan Manén, interpretada pel pianista Daniel Blanch i l'Orquestra Simfònica Sant Cugat dirigida per Salvador Brotons. La del proper divendres serà la tercera interpretació d'aquesta obra, estrenada pel mateix solista l'abril del 2015 durant el 5è Festival de Pasqua de Cervera. L'obra glosa amb gran originalitat diversos temes populars, entre ells “Els dos camins” i “El cant dels ocells”. Joan Manén coneixia molt bé el cançoner popular català i ho demostrà en moltes de les seves obres simfòniques. La seva visió de l'ús del cançoner era transcendir allò local per a que esdevingués universal, sempre a través de l'ús de les grans formes musicals, d'una orquestració de gran riquesa i d'un desenvolupament harmònic molt original. En són un exemple d'aquesta visió el seu Concert per a piano i orquestra, amb un segon moviment en que empra com a tema principal “La Mare de Deu”, Juventuts on podem sentir “Els fadrins de Sant Boi” o Nova Catalònia amb l'ús de més de vuit temes populars diferents al llarg de la simfonia. L'obra que podrem tornar a gaudir el proper divendres 22 d'abril, és la darrera del catàleg de l'autor, una obra de maduresa amb la que Manén ens llega el darrer cant d'amor cap a la seva estimada terra recuperant algunes de les cançons populars que més estimava i que ja havia utilitzat en obres anteriors.

A part de la Rapsòdia Catalana també es podrà escoltar diverses obres de compositors catalans com Agustí Borgunyó, Joaquim Serra, Marc Migó i Salvador Brotons. Podeu consultar tota la programació a: http://www.tasantcugat.cat/programacio/index.php?id=650

El concert s'emmarca en l'anual Concert de Sant Jordi que té lloc dins la temporada estable de l'oquestra al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Les entrades pel concert es poden adquirir anticipadamanet a: https://santcugat.koobin.com/index.php?action=PU_evento&Ev_id=748

12 d’abril de 2016

En ocasió del darrer Festival de Pasqua de Cervera


- una reflexió sobre el futur de la música catalana -

Carles Feliu
Associació Joan Manén


Des de l’Associació Joan Manén contribuïm, juntament amb altres entitats privades i públiques, a la recuperació i difusió del patrimoni musical català, que portem a terme amb la celebració del Cicle de música catalana Joan Manén, entre d’altres activitats, i que enguany compleix cinc edicions. Com a agents actius en aquest escenari cultural, volem manifestar per mitjà d’aquest article el nostre suport més absolut a la renúncia de Xavier Puig a la direcció artística del Festival de Pasqua de Cervera, l’únic dedicat a la música clàssica catalana. I volem col·laborar també a la reflexió en l’àmbit de la cultura del nostre país, fent una denúncia ferma sobre la manca de lideratge de les nostres institucions públiques a l’hora de valorar el nostre patrimoni musical.
Els motius de la renúncia de Xavier Puig foren argumentats abastament per ell mateix en la darrera presentació del 6è Festival de Pasqua, en què aprofità l’avinentesa per fer públic el seu comiat. Entre molts altres arguments per explicar el seu abandonament en el projecte de Cervera, Xavier Puig digué que “per fer justícia a la música catalana cal fer-ho amb les mateixes condicions i recursos que als altres repertoris, fruit d’una aposta institucional amb criteris experts i suficients, que n’asseguri la recuperació i difusió que mereix, prescindint de criteris de rendibilitat econòmica”.
Tot el que digué Xavier Puig és absolutament cert, no admet discussió possible al nostre entendre, i volem fer nostres els motius de la seva renúncia, expressant la nostra solidaritat amb el seu projecte inicial com a director artístic del Festival de Cervera. I sense que la nostra crítica impliqui faltar al respecte ni menystenir l’orgull dels cerverins per les fites que puguin aconseguir en el futur amb el seu Festival de Pasqua, però que al nostre parer restaran allunyades de la pretensió inicial que feu néixer el festival com a un referent de la música clàssica catalana. Reflexionem aleshores en aquests motius, perquè ens són comuns a tots els qui compartim la visió de la recuperació i difusió del patrimoni musical de casa nostra.
Els festivals o cicles de concerts de música catalana reben de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), del Departament de Cultura de la Generalitat, una subvenció en base al compliment d’uns criteris de tipus objectiu, com ho són la programació de música catalana o que aquesta sigui interpretada per músics catalans, o la reben per la consideració de ser estratègics, com és el cas del Festival de Pasqua. El canvi d’enfocament i de gestió d’aquest darrer, decidit pel nou govern municipal de Cervera, que ha comportat la dimissió de Xavier Puig, evidencia que el Departament de Cultura, en no liderar el projecte, no disposa de la capacitat d’influència necessària per a la pervivència d’un festival d’interès nacional.
I aquí rau la base del problema del nostre país a l’hora de posar en valor el seu propi patrimoni musical. No hi ha consciència ni coneixement de la vàlua d’aquest patrimoni, i no es fa res que sigui suficientment útil i perdurable des del Govern de la Generalitat, ni des de les regidories de qualsevol govern municipal –amb puntuals excepcions per raó de la commemoració d’efemèrides- per tal que les obres dels nostres compositors es programin en els cicles de concerts en la mesura que mereixerien. Predomina el criteri de rendibilitat econòmica que empeny els propis gestors d’aquests cicles de concerts a no arriscar-se en la seva programació, en què no hi figuren prou les obres dels nostres autors.
Com a mostra d’aquesta insuficient gestió cultural ens podem fixar en l’Orquestra Simfònica de Barcelona Nacional de Catalunya (l’OBC) i en el Gran Teatre del Liceu, tenint en compte que Barcelona hauria d’exercir la seva capitalitat en aquest procés de recuperació i difusió de patrimoni musical. I podem posar com a exemple paradigmàtic el centenari de la mort de Granados, que se celebra aquest any.
El Gran Teatre del Liceu rep anualment subvencions milionàries per tal de convidar grans cantants i directors d’escena d’anomenada, però encara és l’hora que posi en escena òpera d’autors catalans o Teatre Líric Català. En bona lògica podria haver escenificat una òpera de Granados com “Goyescas”, en l’any en què es commemora el seu tràgic decés. És un fet demostrat que el Liceu, quan recupera patrimoni català no l’escenifica, sinó que es limita a oferir una versió en concert de l’obra, com succeí amb “El Giravolt de Maig” d’Eduard Toldrà. Almenys la ciutat de Lleida, que ha volgut homenatjar el compositor de les seves arrels, ha omplert en part el buit del Liceu amb la reestrena en versió concert del drama líric “Follet”, duent a terme també diversos recitals dedicats a la seva obra.
La programació anual de l’Orquestra que es batejà fa uns anys amb el sobrenom de Nacional de Catalunya ofereix un mínim d’obres de compositors catalans, sense donar-los protagonisme, que s’interpreten sempre en la primera part del concert, en un format d’aperitiu d’un màxim de quinze minuts, no fos cas que el plat fort d’una simfonia o d’un concert resultés massa indigest. Així succeí també amb Granados, del qual es programà el passat mes de gener l’”Intermezzo” de “Goyescas”, precedint el concert per a piano nº. 2 de Liszt a la primera part, i la cinquena simfonia de Mahler a la segona. Aquesta manera de programar obres catalanes en els cicles de concerts de l’OBC és una constant any rere any, atorgant-les-hi un caràcter secundari i transmetent aleshores un missatge de fons molt clar al seu públic i que vindria a ser el següent: “l’obra dels nostres compositors és perfectament prescindible, però la recordem en la mesura que forma part del nostre folklore”. Com a nova demostració d’aquest missatge subliminal, només cal examinar la programació de l’OBC per a la propera temporada 2016/2017 en què, sorprenentment, dit sigui de pas, no hi trobem cap solista català. Pel que fa a la recuperació de patrimoni hi ha dues úniques programacions, l’una de Ferran Sor -L’obertura del ballet “Alphonse et Leonore ou l’amant peintre”-, i tres Danses espanyoles de Granados. I quant a la difusió dels nostres músics contemporanis hi trobem només tres aparicions; les de Fabià Santcovsky, Hèctor Parra i Jordi Cervelló. I el fet més inaudit respecte a Granados i l’OBC, és que la mateixa orquestra ha enregistrat en els darrers anys per a la discogràfica NAXOS tres CD’s que comprenen la seva producció simfònica completa, en un esforç de recuperació pel que fa a l’enregistrament que cal celebrar. Però aquest fet referma al mateix temps que, si en l’any Granados, tractant-se aquest d’un músic de prestigi internacional reconegut, només podem gaudir “en viu” de l’Intermezzo de Goyescas i de tres danses espanyoles, podem concloure que des de l’OBC no es farà res significativament rellevant en relació a la difusió d’altres compositors, que seguiran en l’obscur oblit dins la seva pròpia pàtria.
Per altra banda, quan es constituí el Centre Robert Gerhard, semblava que aquesta institució pública tindria una actuació adequada i sostinguda en el temps per a la recuperació del patrimoni musical català, que és la seva missió. I començà duent a terme un nombre considerable d’enregistraments i de difusió també per mitjà de concerts en viu, encara que la quantitat d’aquests fou limitada segons el nostre criteri. Amb el pas dels anys, al Centre Robert Gerhard se li retirà gradualment el seu ingent pressupost inicial, reduint-lo a la mínima expressió del que havia estat. Actualment encamina els seus nous passos a la difusió del patrimoni musical per Internet, fet que té la seva transcendència i que no volem menystenir, i respecte al qual hem de reconèixer l’esforç dels seus gestors. Però aquest canvi d’objectiu o nova funció del Centre, conseqüència del seu minvat pressupost, ens sembla del tot insuficient.
I poc després dels primers passos del Centre Robert Gerhard, es produí un impuls efervescent en la recuperació i difusió de patrimoni musical, coincidint en el temps les tres edicions dels concerts de l’Onze de Setembre, gràcies a la iniciativa privada de la Fundació Mas i Mas, i l’inici esplendorós del Festival de Pasqua de Cervera. Aquest ha dedicat les seves sis edicions anuals a músics catalans: Granados, Toldrà, Mompou, Casals, Manén, i altra volta Granados en l’any del seu centenari. I paradoxalment i retornant a l’emblema de Granados, a Barcelona, la ciutat amb vocació universal, en la qual desenvolupà part de la seva important carrera l’insigne i internacionalment reconegut pianista i compositor, en la data del centenari de la seva mort el passat 24 de març, regnava el silenci més absolut entorn a la seva figura, mentre a Cervera, gràcies a Xavier Puig i al seu equip de col·laboradors, es feia una Marató Granados. Quants compositors més de qualitat es podrien haver interpretat i valorat en les successives edicions del Festival de Pasqua sota la seva direcció experta?
Tot l’exposat ens porta a concloure que queda demostrada de manera flagrant la ignorància de la nostra classe política, dins la qual alguns pretenen la independència, i d’altres la confederació o la federació de l’Estat Català, però tots ells desconeixen el vertader valor del patrimoni musical del país, que haurien de reivindicar i sentir com a propi en coherència amb els seus fins polítics. Caldria per part d’ells una assignació pressupostària suficient i una designació d’experts que la gestionés prescindint de criteris de rendibilitat econòmica. I no creiem que sigui tant difícil, es tracta simplement d’un canvi de prioritats i, per tant, de voluntat política. Però això depèn dels nostres poders públics. No podem exigir a les entitats privades que es regeixin per aquests criteris.
Malgrat tot, els que no pretenem fer negoci amb la música, les nombroses associacions, fundacions, algunes editorials i discogràfiques catalanes que orienten la seva activitat compartint l’ideal comú de recuperació i difusió de patrimoni dels compositors catalans del passat i del present, seguim treballant i maldant per tal de fer realitat el que ara mateix s’entreveu com un somni, que les grans obres de qualitat dels nostres compositors formin part de les programacions dels cicles estables de concerts que se celebren a Catalunya. Per part nostra, des de l’Associació Joan Manén, amb la força dels nostres 280 associats, contribuïm, dins les nostres possibilitats però de manera incontestable, a fer possible aquest somni, i ho demostrem cada any amb el Cicle de música catalana Joan Manén i altres accions. Estem oberts a sumar esforços amb totes les entitats amb les quals compartim aquest ideal, i a oferir el nostre saber i experiència – sigui dit amb la modèstia que ens correspon- en aquest il·lusionant projecte que hauria de ser de tots.

Carles Feliu
Associació Joan Manén


Si creus que aquest article és interessant, comparteix-lo amb els teus contactes

23 de març de 2016

Enric Granados y Joan Manén

por Daniel Blanch
“Como una pesadilla pesa aún sobre mí su muerte... Creo que hay en nosotros un espíritu innato de rebelión que se opone a que creamos en la posibilidad de que así, de pronto, brutalmente, pueda desaparecer para siempre de nuestro ambiente, de nuestra costumbre, de nuestra vida exterior u afín, un ser con quien nos hemos acostumbrado a contar... Yo no he podido hacerme la imagen de un Granados muerto, definitivo, ya invariable, habiendo dicho la última palabra en su arte, hoy en florescencia y desarrollo creciente... Algo en mi se opone todavía a la realidad, que nos arrebata de un zarpazo, rápido y cruel, como obra el destino, al artista, al compañero al amigo.”

Con estas sentidas palabras el compositor y violinista Joan Manén inició una reseña dedicada a Granados en la Revista Musical Hispano Americana del mes de mayo de 1916. Después de la abrupta y trágica muerte de uno de los más grandes y queridos artistas españoles fueron multitud los músicos que dedicaron algunas palabras en varias revistas y periódicos de todo el país.

La relación artística entre Manén y Granados fue intermitente debido alas extensas giras que el violinista realizó durante las primeras dos décadas del siglo. A pesar de ello pudieron compartir algunas vivencias artísticas muy intensas: numerosos conciertos tocando como dúo por España, veladas musicales compartidas y colaboraron a la vez en numerosos proyectos artísticos en Barcelona entre ellos las “Audicions Graner” que se celebraron en el Teatro del Liceo.

El primer encuentro entre ellos se produjo a finales de 1893 en Barcelona, cuando Manén tenia tan solo 10 años y estaba justo iniciando su carrera artística como niño prodigio. Manén y su padre acababan de regresar de una primera gira por Uruguay y Buenos Aires y consiguieron a través de un amigo común una audición. Nos lo cuenta de esta manera el mismo Manén en sus memorias tituladas “Mis experiencias”: “Mi padre, con el siempre laudable propósito de acopiar pareceres sobre mi futuro, hizo que me oyera un joven pianista y compositor catalán, Enrique Granados, de quien se hablaba mucho a causa de unas danzas españolas bien caracterizadas y de fácil inspiración. Fue simpático y amable, y me oyó con deferencia. Evadió, no obstante emitir su opinión en el acto. Nos la trajo al día siguiente el amigo cuyos beneficios motivaron el que fuéramos a casa de Granados: el dictamen era desfavorable. Aseguraba que yo no poseía disposición para solista y, menos, para músico. Aconsejaba, por lo demás, mi vuelta a la tradición familiar: el comercio. También como en el caso de Mugnone, volví a hallarme con el profeta años más tarde, pero esta vez acompañándome como pianista en varios conciertos por Galícia. Portóse en aquella ocasión, como buen amigo y delicado compañero, divertido e ingenuo, a quien por una rara inversión de situaciones a través de los años, me vi negro, en el primer concierto de La Coruña, para reanimar, consolar y forzar a reaparecer ante el público, porque un pequeño fallo de memoria, en la obra que el programa le concedía, le hizo perder la brújula, el humor y la energía. Durante el resto de la gira no cesó de repetir que no servía para la vida execrable de solista y que la existencia ideal para el hombre era la de dependiente de comercio...”

Durante la primera década del siglo XX, Manén vivía en Alemania y realizaba importantes giras en toda Europa como reconocido violinista virtuoso. A pesar de su apretada agenda artística, anualmente siempre reservaba algunas semanas para permanecer en Barcelona junto a su familia y llevar a cabo algunos conciertos en el Palau de la Música. Durante esas cortas estancias se relacionó con importantes músicos catalanes del momento y compartió con ellos veladas musicales y tertulias privadas, momentos íntimos de música compartida. Uno de esos momentos en los que también intervino Granados fue el concierto que Manén realizó en Casa de Dessy el 13 d'octubre de 1904. Manén presentó un programa con obras para violín de Bach, Lalo, Paganini y del propio intérprete y diversas obras de cámara entre ellas el Terzetto de Dvorak y su Cuarteto con piano“Mobilis in Mobili” interpretado por él mismo al piano (Manén también era un excelente pianista). De esta manera nos describe Pere de Pallejá en la revista “Catalunya Artística” como finalizó la velada: “En el concierto figuraban lo más florido de la buena sociedad musical com los Maestros Granados, Rodriguez Alcántara, García Robles, Lamote de Grignon, Bosch, Martínez Imbert, Dini, Ainaud, Viscasillas... Acabada la importante velada desfilaron casi todos los invitados y fue entonces cuando en la intimidad, Manén, a petición de algunos amigos, se sentó al piano y nos hizo escuchar algunas de sus canciones catalanas originales (letra y música) entre las que sobresalieron “El frare”, “El diví estel” y “El pastor” de bellísima factura. El Maestro Granados, como obsequio a Manén, interpretó de esa manera tan personal algunas de sus danzas y el “Allegro de concierto”. Fue ovacionado por cuantos asistimos a la sesión en “petit comité”. Eran las tres y media de la noche cuando salíamos de esos elegantes salones, satisfechos de haber disfrutado de tanto arte en tan pocas horas.


En abril de 1906 durante una de les estancias en Barcelona, Manén tuvo que sustituir de forma repentina a Enric Granados como director de orquesta ya que este, sin explicación alguna, se había ausentado de la ciudad el día anterior al concierto. El concierto que debía efectuarse en el Teatro Novedades tenia como solista invitada a la gran pianista venezolana Teresa Carreño. La pianista, una artista muy exigente y de gran personalidad asentó que si no dirigía Granados el único que podía hacerlo, entre los que se encontraban en la ciudad, era Joan Manén; si no le dirigía él, cancelaría el concierto. Y así fue, Manén aceptó el reto y dirigió, solo llevando a cabo un corto ensayo de media hora, el Concierto de Grieg y la Fantasía Húngara de Liszt. El concierto obtuvo un extraordinario éxito y al finalizar, Teresa Carreño dio un fraternal abrazo a Manén de tan agradecida que estaba por el gran esfuerzo que había realizado (se adjunta la dedicatoria de Teresa Carreño a Joan Manén en la que recuerda su colaboración)

Ya en 1915, pocas semanas antes de partir hacia Nueva York para poder ver el estreno de sus Goyescas en el Metropolitan Opera, Granados interpretó en Madrid la integral de las sonatas para piano y violín de Beethoven junto a Manén para la Sociedad Filarmónica. Los conciertos tuvieron lugar los días 5, 7 y 8 de noviembre. La crítica de la Revista Musical Hispano-Americana dijo: “en los primeros conciertos, figuraban dos grandes artistas cuya fama de compositores y virtuosos es mas ya que europea. No figuraban en estas sesiones en esos aspectos, sino que se prefirió mostrarles como intérpretes: Manén y Granados fueron llamados para interpretar las diez sonatas de Beethoven, y con un criterio que para nosotros merece la mayor de las alabanzas, dejaron a un lado la especialidad artística que les ha dado su renombre y aparecieron como los oficiantes abnegados y rendidos al altar beethoveniano. Manén y Granados, no olvidaron ni un solo momento que interpretaban música de cámara, sin calenturas ni espasmos. Y no sabemos que aplaudir mas si su estilo depurado y admirablemente sereno, o el carácter, sin estridencias y sin sobresaltos.”


Exactamente el 2 de abril de 1916 Manén debía dar un recital en la sala de conciertos de la Academia Granados. Ante la incertidumbre que había ante la suerte que había corrido Granados y su mujer se decidió cancelar el concierto. Un mes después, Manén finalizaba el artículo dedicado a su estimado amigo de esta manera:

“¡Ha muerto el pobre amigo!... Ha muerto en pleno canto, cuando había resonado allende el mar, en la tierra dorada de las grandes ambiciones y de los desengaños pequeños, su voz de artista excepcional y de la delicadeza, del deseo y de la morbidez... Fue en su arte, entero y compenetrado; dividió, homogénea, su doble personalidad y componiendo o tocando fue siempre él, siempre el exquisito, el delicado, el inspirado, poeta escogido de los sonidos. Ante su recuerdo y el de su fiel compañera, esposa y madre amantísima, ante la muerte, el talento y la abnegación, descubramos y rindamos, entero, nuestro pleito homenaje.”

La fotografía que acompaña este articulo se encuentra actualmente en el “Institut del Teatre” de Barcelona. Fue realizada por el célebre estudio fotográfico de Antoni Esplugas en 1900. En ella vemos a Manén sentado, acompañado de Salvador Pahissa, a la izquierda, Enric Granados en el centro (una imagen poco conocida de él ya que no disponemos de muchas fotografías del compositor de esa época) y a la derecha el pianista y director de orquesta Antoni Ribera.





Si piensas que este artículo es interesante, compártelo con tus contactos

9 de febrer de 2016

Cinquena edició del Cicle de música catalana Joan Manén



L'Associació Joan Manén presenta el 5è Cicle de Música catalana Joan Manén que es celebrarà des del 21 de febrer al 16 de juny a l'Ateneu Barcelonès i a l'Auditori. Aquesta cinquena edició destaca per la participació d’intèrprets d’altíssim nivell, alguns d’ells amb una gran projecció internacional, que donaran ferma continuïtat a la tasca de recuperació i difusió de la música catalana que l'Associació duu a terme. Podeu veure i descarregar tota la programació aquí.

Formant part del Cicle tindrà lloc l’estrena del nou documental Joan Manén: Variacions sense tema, produït per MarcialAV, així com la presentació d’un nou disc de la Col·lecció Joan Manén en col·laboració amb el Museu de la Música: el segon volum de les obres originals per a violí i piano enregistrat per Kalina Macuta i Daniel Blanch amb el violí Étienne Maire, instrument que va pertànyer al mateix Manén. També tindrem ocasió de commemorar el centenari Granados amb un recital de piano de José Menor, un dels músics catalans amb més talent i projecció internacional.

28 de gener de 2016

Nou cicle de música catalana al Palau Güell



El primer dijous de febrer el Palau Güell endega un nou cicle de música a Barcelona, el ICICLE DE MÚSICA CATALANA AL PALAU GÜELL. L'Associació Joan Manén s’encarrega de la direcció artística d’aquest cicle que té per objectiu difondre música catalana de qualitat en espais singulars i íntims del Palau Güell com són el saló central i la sala de confiança, espais dissenyats per Antoni Gaudí per tal que la música fos la gran protagonista.

Per aquests concerts l'Associació ha volgut comptar amb intèrprets catalans de màxim nivell i de trajectòria internacional com són el pianista José Menor, el guitarrista Àlex Garrobé, la soprano Júlia Farrés-Llongueras o la flautista Elisabet Franch. A aquest intèrprets s'hi sumaran el violoncel·lista francès Romain Garioud i la viola romanesa AidaCarmen Soanea per a la interpretació de l'obra Diàlegs de Joan Manén així com per l'estrena absoluta de Entre deux per a viola i violoncel de Jordi Cervelló, obra dedicada als mateixos intèrprets.

Els concerts tindran lloc els dijous 4,11,18 i 25, del mes de febrer a les 19:30 h. Al finalitzar cada concert, que tindrà una duració de 45 minuts, hi haurà un col·loqui entre un moderador, els intèrprets i el públic assistent. Podeu obtenir informació de tota la programació al següent enllaç: http://palauguell.cat/i-cicle-de-musica-catalana-al-palau-guell

Las entrades es poden adquirir a les taquilles del Palau Güell (C/Nou de la Rambla 3-5) o per internet a través del web del Cicle. L'entrada inclou una visita guiada exprés prèvia a l'audició (a partir de les 19:00 h.)

11 de gener de 2016

Tres cançons i un caprici català de Manén a Madrid




La Fundació Juan March de Madrid organitza aquest mes de gener un interessant cicle de concerts de cambra que porta per títol De la Renaixença al Noucentisme. Dins del cicle es podran escoltar dues obres de Joan Manén: el Caprici català Op A-33 per a violí i piano interpretat pel violinista Francisco Fullana i el pianista JoséMenor, el dia 16 de gener; i les Tres cançons Op. 9 (Lo frare, Lo diví estel i Lo pastor) interpretades per  la soprano Marta Mathéu i Albert Guinovart el dia 30 de gener. Podeu consultar el programa de mà aquí.


El Caprici català Op A-33, editat el 1953, va ser compost en la seva versió original el 1899 amb el títol de Caprici Català nº4 Op. 24 “Trovas d’amor” i dedicat al seu pare. L'obra està dividida en dos parts: la primera, lenta i de naturalesa romàntica, ens mostra la gran capacitat del compositor per esdevenir inspirat i evocador; la segona part, utilitza el tema popular català “La pastoreta” desenvolupant-lo amb gran fantasia i creant variacions que permeten al violí mostrar una gran paleta de colors i recursos tímbrics. Podeu escoltar una versió històrica d'aquesta obra interpretada per Benno i Silvia Rabinof al canal de youtube de l'Associació


Les Tres cançons Op. 9 son obres originals de joventut (1905) de gran simplicitat i inspiració, basades en textos del mateix compositor que traspuen una verdadera essència catalana.

9 de gener de 2016

La Fundació Vila Casas patrocina dos concerts amb música de Joan Manén

La Fundació Vila Casas, institució dedicada a la difusió d'art contemporani, ha arribat a un acord amb l'Associació per patrocinar dos concerts dedicats íntegrament a obres de Joan Manén que portaran per títol “Joan Manén, un geni musical per redescobrir”. La Fundació, conscient del valor de l'obra de Joan Manén, ha decidit donar a conèixer la poc difosa obra de Manén en ciutats catalanes en les que té seu estable: Palafrugell (Museu Can Mario) i Torroella de Montgrí (Museu Palau Solterra).

Els intèrprets d'ambdós concerts seran el pianista Daniel Blanch, la soprano Júlia Farrés Llongueras i el violoncelista Guillermo Pastrana. Interpretaran un programa molt variat en que el públic podrà copsar l'eclecticisme i riquesa d'algunes peces importants del violinista i compositor català: Quadres Op. A 29 per a piano, Quatre cançons populars catalanes per a veu i piano, Tres cançons franceses Op. A-9 i la Sonata di concerto Op. A-42 per a violoncel i piano.

Els concerts tindran lloc els dies 23 i 24 de gener (19:00 h.) al Teatre Principal de Palafrugell i al Cine Petit del Convent del Agustins de Torroella de Montgrí respectivament. El concert que es celebrarà a Palafrugell serà d'entrada lliure i el de Torroella de Montgrí tindrà entrada de pagament (10 euros). El concert que es celebrarà a Torroella comptarà amb el suport de Joventuts Musicals i formarà part de la seva programació estable de concerts.